"Lo Remediador" de Vehí de la Péra. Part 1ª

Aquest treball és el primer lliurament de la transcripció i comentaris d’una edició de 1845 d’un llibret de remeis que va ser imprès a Barcelona a l'“Imprempta de Valenti Torras, rambla dels Estudis”.

La còpia del text original és literal i he respectat l’ortografia i els girs de la llengua catalana diferents als d’ara. S’ha respectat també l’ordre original dels remeis.
Com la grandària del treball seria massa gran, anirem posant-ho a la nostra web en diversos lliuraments.
He procurat aclarir alguns noms de productes, plantes, mesures i d’estris que apareixen al text. També faig alguns comentaris al respecte.
Algunes paraules no las he sabut interpretar i algun comentari pot ser erroni, si algun lector ho esbrina, li agrairia que m’ho digués i així anirem perfeccionant la interpretació d’aquest curiós text entre tots.
La transcripció d’aquest llibret, ha estat per mi un divertiment, que fàcilment podria esdevenir un estudi d’investigació per algú mes preparat en història de la medicina i la farmàcia. Si algú ho vol fer podria ser una tasca interessant.
Desitjo que la lectura us sigui entretinguda, alguns dels remeis tenen molta gràcia i, sobre tot, de cap manera prengueu aquest text com una font de remeis actuals pel guariment de cap malaltia.
Tant els professionals de la medicina i la farmàcia com els profans, podran distreure’s una estona amb aquests remeis tant propers a la natura.

El títol complet de l’obra és:
“LO REMEDIADOR, ó sia copia de alguns remeis que usaba lo célebre señor VEHÍ DE LA PÉRA, que la facilitá al Sr. Genover de Vilanant.”; més endavant afegeix: “Se han anyadit molts altres remeis, y corretgit en esta impressió.“

El pròleg de “Lo Remediador” diu el següent:
“Esta colecció escullida de alguns remeis casers y manuals que usaba ab éxit felis lo celebradissim curandero señor Vehí pages de la Pèra, despues que li regalá las següents receptas un sabi y molt acreditat metje natural de Suecia, passant al servey del exercit que combatia Portugal en lo ultim sigle, y en agrahiment del especial cuidado que tingué la casa de Vehí, mentres sufrí la grave i llarga malaltía que est facultatiu estrangèr passá allí, quals receptas, lo dalt expressat Sr. Vehí, las deixá copiar al apotecari de Cursá.“

La datació

La menció del “metge de Suecia” i de la guerra de Portugal “en lo ultim sigle”, podria significar una data al voltant de 1709, la guerra de successió de la corona espanyola, o bé al 1762 amb el regnat de Carles III, períodes en que Espanya i Portugal van estar en guerra.
L’editor indica que a la seva impressió s’han afegit més remeis, això fa pensar que no era aquesta la primera edició de “Lo Remediador” i que podria ser un recull encara més antic i editat anteriorment, ja conegut en ambients rurals de Catalunya.
El remei nº 29 indica la data de 1808.

El metge de Suècia

A part del que diu el pròleg, a un dels remeis, el nº104 “per allargar la vida”, ens donen més detalls del “metge de la Suecia”. Es diu que el Dr. Yerebáy “morí de 104 añs, de una caiguda de caball. Son avi visqué 130 añs. Sa mare visqué 112 añs. Son pare visqué 112 añs…”. De totes maneres, els remeis indicats en el llibret contenen plantes d’ús a Catalunya.
L'“elixir de llarga vida”, famós en aquesta època, també es deia elixir suec (ara existeix algun producte similar), això podria explicar la referència, possiblement imaginària, a un metge de Suècia, per reforçar la credibilitat dels remeis.

L’autor

Segons el llibret, el “Vehí de la Péra” és un pagès. Pel que he anat veient, molts remeis tenen un fonament en la pràctica mèdica de l’època més aviat d’apotecari, d’altres en canvi tenen un caire més popular.

Localització geogràfica

Els protagonistes de “Lo Remediador” es mouen per la comarca catalana de l’Empordà.
Es tracta del Sr. Vehí, el Sr. Genover de Vilanant i l’apotecari de Cursá, aquests dos poden ser la mateixa persona.
Les poblacions que surten en el text son les següents:
La Pera, poble del “curandero” principal, artífex del recull està situat al Baix Empordà.
Vilanant, poble prop de Figueres, a l’Alt Empordà. Encara existeix el “Mas Genover” en aquest poble, és una bastida del segle XVIII.
“Cursá”, segurament Corçà, està a prop de La Pera, al Baix Empordà.

Les mesures:

A la pàgina 23 del llibret diu: “Pesos de apotecari”.
“Vint grans fan escrupol – tres escrupols fan dragma – nou dragmas fan unsa – dotse unsas fan lliura – setse unsas medicinals fan lliura de adroguer – xexanta gotas fan dragma – vint gotas escrupol”.
Dragma: Mesura de pes dels antics apotecaris, equival a 3 escrúpols, 3,6 grams actuals. La “unsa” (unça)) equivalia a 28,8 grams. La mesura mes petita era el gra, que equival a 0,05 grams actuals.
Les mesures de volum que es mencionen, son les populars de l’època, per exemple la “cuarta” i la “maitadella”. Una meitadella es igual a un porró, igual a quatre petricons, igual a 0,940 litres, segons les mesures de Barcelona.
De vegades es mencionen recipients, “ansat” o “ensat” (recipient, olla amb una nansa), “xicra” (una tassa petita) o “sitra” (un recipient per oli).

Remeis

1.- Remey per resóldrer una llaga maligne, y per cualsevol tall ó ferida

Pendràs mitja unsa de bàlsem sólido de lo catello*, mitja unsa de ungüent blanch*, ho mesclaràs y ho posaràs dins de una xicra, y te untaràs.

• Bàlsem sólido de lo catello: Podria ser el Bàlsam de Locatelli, o Bàlsam d’Itàlia. També es menciona com de Lucatelo o Lucatel. (El bàlsem era, en principi, al segle XIXè, una forma externa de textura líquida de consistència major que un liniment)
• Ungüent blanch: Segurament l’ungüent blanch dit de Razes fet amb cera, oli d’olives i carbonat de plom. (L’ungüent, al segle XIXè, era una forma externa de consistència similar a la mantega)

2.- Remey per una llaga maligne per una bestia que lo casco li caiguia.

Pendràs esperit de trementina*, bàlsem de sofre trementinat*, oli de euforbi* y oli de aparici* parts iguals, y mesclat ho aplicaràs ab desfilas*.

• Esperit de trementina: Líquid que s’obté de la destil·lació de la trementina de pi.
• Bàlsem de sofre trementinat: Preparat amb sofre sublimat i oli de trementina.
• Oli de euforbi: Oli d’Euphorbium sp.
• Oli de aparici: En castellà “aceite de Aparicio”, ungüent inventat al segle XVI per Aparicio de Zubía. Surt al Quixot, on la bella Altisidora aplica a Don Quixot aquest producte després de la baralla amb el gat. Era molt car i, fins i tot, es deia “caro como aceite de Aparicio”. La seva composició exacta no està clara, alguna fórmula que he trobat gira al voltant d’aquests ingredients: oli d’olives, trementina, encens, màstic, romaní, herba de Sant Joan, vi blanc, valeriana i resina de ginebró.
• Desfilas: Tèxtil per aplicar un medicament a l’interior del cos.

3.- Altre per llaga maligne, sia jove, vella ó suáu: tumors y altres mals.

Pendràs una cuarta de oli, igualment aiguardent*, ho posaràs à bullir ab foch lento, y habent un poch bullit, s’hi tirarà una lliura de sabó de roca, una candela de séu*, fet bocins, se traurà la pell de una caña y sen rascarà un punyat ab un vidre ó ganibet, ben polvorisat s’hi mesclarà, y en estàr lo sabó disolt s’hi tirarà mitja lliura de mini*, mitja de cera nova fet bocins, remenantho fins tornia negrench, tiranthi mitja lliura de polvos alum cremat*, ho trauràs del foch, remenantho afins sia fret.

• Aiguardent: Beguda alcohòlica popular, obtinguda de la destil·lació del vi. Podia estar aromatitzada
• Seú: Greix.
• Mini: Òxid de plom.
• Alum cremat: Sulfat d’alumini potàssic.

4.- Altre per curar llagas y mals dolents.

Pendrás una lliura de fullas tendras de tabaco, las picarás be, tres unsas pega grega*, tres unsas céra nova, tres unsas oli comú, ho farás courer tot junt fins que lo such del tabaco sia consumít, y á las horas hi posaràs tres unsas trementina*, y luego haja bullít, mésclau y tráho del foch, cólau y espremau, aplícau y fa prodigis.

• Pega grega: Residu resinós de la trementina de pi.
• Trementina: Resina obtinguda del pi.

5.- Altre per una llaga per fonda que sia.

Pendrás calsídas veras*, las picarás ben picadas, y las aplicarás á la llaga.

• Calsídas veras (foto 4): Pot ser la calsida, que és un card de nom tècnic Cirsium sp.

6.- Altre per resoldrer llagas y es experimentat.

Pendrás dos papers de quína*, los posarás en una ampòlla, de resolis* ó altre ampolla plena d’aigua natural, y ben remanat, xuparne un paper de estrássa y aplicarlo.

• Papers de quina: Cinchona sp.
• Resolís: Licor d’aiguardent aromatitzat amb anís i canyella d’origen italià.

7.- Altre segur y probat per una llaga vella y de mala especie.

Pendrás dos sous* oli de pericon*, dos sous diacalon magna*, dos sous trementina*, dos sous ungüent de egipciach*, dos sous bálsam de arceu*, y axó ho farás fondrer ab un plat al foch, y ho aplicarás ab un drap á la llaga.

• Sous: Valor monetari català.
• Oli de pericon (foto 5): Oli de l’herba de Sant Joan, fet amb Hypericum perforatum L. macerat.
• Diacalon magna: Diachylon magnum, és un emplastre mucilaginós amb composició complexa, conté olis vegetals: d’olives, camamilla, suc d'escila (Scilla maritima L.), lliri blau (Iris germanica L.), panses, figues, lli, fenogrec, anet (Anetum graveolens L.), vesc, ceres, trementina, màstic, amb òxid de plom, probablement existien diverses fórmules.
• Trementina: Resina obtinguda del pi.
• Ungüent de egipciach: Amb diverses variants també, contenia: alum, mel, vinagre, briònia (Bryonia dioica Jacq.), iris (Iris germanica L.), cogombre (Cucumis sativa L.), etc.
• Bálsam de arceu: En castellà “Bálsamo de Arceo”, fet amb greix de carner, trementina, resina d’elemí i sagí de porc.

8.- Altre per dissecar ó resoldrer una llaga, tant de camas, com porcellanas ulceradas*, feridas de ferro, balas de fusill, y de artilleria.

Pendrás mitja lliura de oli comú, se posará en un ensát ó cassola ab poch foch, y al comensar á bullir, se hi posará mitja lliura de blanquét* ben molt, y remenantho sempre, se hi posará una unsa de polvos de mirra*, una de polvos de mastech*, mitja de polvos d’encens mascles*, y ha de bullir cosa de mitj cuart sens parar lo remenar, ajustanthi dos unsas de cera nova, y cuant sia fosa ho traurás del foch, remenantho fins que sia tot prés, tiranthi ántes de pendrerse mitja lliura de oli de pericon*.

• Porcellanas ulceradas: Pústules. En castellà “lamparones”.
• Blanquet: Segurament carbonat de plom, també era un producte a base de subnitrat de bismut que les dones empraven per accentuar la blancor de la pell. També greix de bé.
• Mirra (foto 6):: Gomoresina obtinguda del Balsamodendron sp. o Commifora sp., plantes terebentinàcies d’Aràbia.
• Mastech (foto 7): El màstic o “almaciga” és una resina obtinguda del llentiscle (Pistacia lentiscus L.). Era famós el de Chios. També podria ser, però no ho crec, el “mastec”, planta de la família de les compostes molt corrent a Catalunya, la Chondrilla juncea L., que de vegades es preparava amb mirra.
• Encens mascles (foto 8): Secreció natural de la planta Boswelia sp. o “Olibano”. L’encens femella és el produït artificialment fent uns talls al tronc.
• Oli de pericon: Oli de l’herba de Sant Joan, fet amb Hypericum perforatum L. macerat.

9.- Altre per curar la cangrena y llagas malignas, segurísissim.

Pendrás tres unsas d’antimoni crú*, sis unsas de sal nitre*, ratificát, ho picarás mesclàt l’antimoni ab la mitat del salnitre , mesclàt y posàt dins d’un morter, hi tiraràs una brasa de foch encesa, y cremàt ho picaràs altra vegada, barrejanthi l’altre mitat de sal nitre, embolicantho ab un paper: despues pendràs una olla nova, y circuida de part de fóra de brasas de foch, fins à la guirnalda, vermella que sia de dintre, hi tirarás los polvos, tiràntloshi de lluny ab una llossa, y cuant veuràs que la materia de dintre ja no fà flama trauràs l’olla, picant la materia de dintre, posant los polvos dins d’una ampolla, y per cada unsa de eixos hi posaràs una sitra y mitja d’aigua natural, remenant de cuant en cuant dita ampolla, aplicantne d´eixa aigua, ab draps xupats, en la llaga ó cangrena, y anant continuament fins à la perfecta cura.

• Antimoni cru: Denominació del pentaclorur d’antimoni.
• Sal nitre: Nitrat potàssic.

10.- Remey per puágre*.

Pendràs una unsa de la pulpa de cacia fístula*, oli rosat, oli de ametllas dolsas, de tots dos, parts iguls fins que de totas tres cosas barrejat, sen fassia un liniment* per untarse à la nit en la part se sentia lo puàgre.

• Puagre: Gota, inflamació, especialment del peu, per efectes de l’àcid úric. S’atribuïa als excessos de la gula.
• Cacia fistula: Canyafístula, Cassia fistula L.
• Liniment: Forma externa líquida de consistència similar a la llet.

11.- Altre per cualsevol especie de dolor, sia puagre, sia romatisme, sia lo que sia.

Pendràs una porció de l’herba tiñosa* que de baix á dalt fa tot espinas, fa la fulla llarga y ampla com lo dit, molt verda, regularment se trobarà per los rechs y prats grossos, la faràs courer ab un parolet ab aigua, y cuita, pendràs uns bañs ab lo fum de dita aigua y herba, abrigante ab un mocador, ó llansol.

• Herba tiñosa: No està clar, podria ser una varietat de pulmonaria sp.

12.- Altre per puagre*.

Se pren dos cuartos de safrá y se desmarxa ab un poch de greix dols fins que sia quasi del tot fos y essent aixis desmerxat si posa una unsa de greix dols y una clara de ou y se deixata fins á tornàr com un unguent: advertint que no se ha de escalfar menos que sia al ivern cuant lo greix no vol correr, y si se escalfa ha de ser molt poch, perque lo ou no se gremallonia y de aquell ungüent se untarà la part ahont te lo dolor y si posará un drap perfumat ab camamilla y est remey si no cura del tot alomenos alivia molt lo dolor.

• Puagre: Gota, inflamació, especialment del peu, per efectes de l’àcid úric. S’atribuïa als excessos de la gula.

13.- Remey per sanchs fluxos* y venas rompudas.

Pendrás matafoch* ó sempreviu herba de mil fullas*, pampinella*, sal de Cardóna y vinagre fort*: ditas herbas las cullirás al mes de maig, las picarás posanthi parts iguals de unas y altras, y posadas dintre de un alambí ab deu lliuras de vinagre, se destil·lará la cuantitat de cinch lliuras, y en estas cinch lliuras hi mesclarás cinch de vinagre, cuant sia fora del alambí, y dos lliuras de sal comuna, despues ho tornarás en lo alambí, y lo destil·larás afins á sis lliuras, y lo altre se llansará. = Modo de aplicarlo. Si es véna rompuda interiorment en lo cap, fará com qui pren tabaco, xuclant la aigua ab lo nas: si la vena es externa s’hi posará un drap xupat: si la vena es en lo pit ó altra part interna , com pot esser en una dona al haber parit, ó per altre excés de la naturalesa, sen pendrá una cullerada: per feridas ó talls, se rentará y dexanthi un drap xupat, te curarás lo mal de cap, posánten un drap xupat en los polsos; y per cualsevol cremadura.

• Sanchs fluxos: Hemorràgies.
• Matafoch o sempreviu (foto 10): El matafoch és el Sempervivum sp., planta crassulàcia de les muntanyes, el matafoch sempre viu, encara que també pot ser el Symphytum officinale L.
• Herba de mil fulles (foto 11): L’herba de mil fulles, és l’Achillea millefolium L.. Totes les espècies citades podien entrar en un remei com aquest.
• Pampinella (foto 12): Poterium sanguisorba L., com el nom indica era usada per hemorràgies.
• Vinagre fort: Pot significar solament vinagre de vi bo, de graduació alta i no de fusta o de vins dolents, però de vegades el vinagre s’enfortia mitjançant diversos sistemes (descrits al segle V, per Casiano Baso). Es podia afegir arrel de grama, fulles de perer salvatge, arrel d’esbarzer. També coent ¼ del volum barrejant amb el resta i deixat al sol, afegint-hi aigua i després congelant, etc.

14.- Altre probat per fluix de sanch del nas.

Pendrás mitja unsa de vidriol blanch*, lo farás fondrer ab cuatre unsas de aigua de plantatje*, ab esta mixtura sucarás dos calas de desfilas* per posar dintre los nadíos del nas, y aplicarás un cataplasme d’ortigas en lo clatell de las tendras no mes que picadas cruas.

• Vidriol blanch: Denominació antiga del sulfat de zenc.
• Plantatje: Plantago major L., és un emol·lient mucilaginós.
• Desfilas: Tèxtil per aplicar un medicament a l’interior del cos.

15.- Altre per fluix de sanch.

Se pren una rana per altre nom regina* y se fa secar ab una pala al foch y sen fan polvos, y se pren ab brou de pa ó caldo.

• Rana per nom regina: Granota. La granota reineta és un tipus de granota verda, Hyla meridionalis.

16.- Remey per cambras*.

Pendràs una porció de escorsa de sarve*, posaràs à bullir ab aigua que disminuesca de tres parts dos, ne veurás en dejú al matí una porció, y un altre à las cuatre de la tarde.

• Cambras: Diarrees.
• Sarve: No he trobat que vol dir, pot ser el server, en llatí Sorbus sp.

17.- Altre per cambras* encara que sian de sanch , segur y ben probát.

Pendrás un llimó, lo partirás per lo mitg, lo ensalsarás bé de café, lo xuclarás, es dir, la mitat cada vegada.

• Cambras: Diarrees.

18.- Emplastre* per cambras de sanch*.

Pendràs una porció de encens mascles* y un poch de aiguardent*, y fet una emplastre*, l’aplicaràs al ventre, al sagí y ronyons, y quedaràs curàt.

• Cambras de sanch: Diarrees sanguinolentes.
• Encens mascles: Secreció natural de la planta Boswelia sp. o “Olibano”. L’encens femella és el produït artificialment fent uns talls al tronc.
• Aiguardent: Beguda alcohòlica popular, obtinguda de la destil·lació del vi. Podia estar aromatitzada.
• Emplastre: Forma externa adhesiva més consistent que l’ungüent.

19.- Remey per cambras*.

Pendràs una porció d’arrels de espinacal*, la secarás un poch, y las fumaràs ab pipa.

• Cambras: Diarrees.
• Espinacal (foto 13): Pot ser el panical o Eryngium campestre L.

20.- Altre per fer estroncar las cambras*.

Pendràs una porció de plantatge, y una de rosas secas, feta la aigua la colaràs, y colada hi posaràs mitja unsa de axarop de mortrons*, una de axarop de rosas secas, y altre de axarop de codoñat*, ho mesclarás, y calent sen pendrà cualsevol hora, com hi hagia dos horas que no hagia menjat, y despues si se vol confortar al ventre, se untarà ab oli del mateix.

• Cambras: Diarrees.
• Mortrons (foto 14): Fruit de la murtra, Myrtus communis L., astringent.
• Codonyat (foto 15): Fruit del codonyer, el xarop era usat per la diarrea, Cydonia sp.

21.- Altre per cambras*.

Ordi, plantatge, berdulagas*, y sanch nua ferho courer tot junt y veurer de aquella aigua.

• Cambras: Diarrees.
• Berdulagas (foto 16): Verdolaga, Portulaca oleracea L.

22.- Remey per romatisme y altres dolors.

Pendrás un ansat nou y posarás mitja cuarta de oli, un vas de vi bó, un bon puny de cucas de cent camas*; se fará ben bullir afins que lo vi sia ben fós, despues se dexarà revenir, se tornará al foch, posanthi un altre vas de ví, cuant bullirá s’hi tirará tres ó cuatre granotas vivas, se tornará fer bullir fins que lo vi sia tot fòs, y de dit oli sen untará la part dolorosa.

• Cuca de cent camas (foto 17): Centcames, miriàpode.

23.- Altre per dolor romatisme.

Una faixa de ésca* aplicàda à la part atacada del dolor romatisme, es remey experimentat.

• Ésca (foto 18): En castellà “yesca”. Fong poliporiaci que sec s’emprava per fer foc.

24.- Altre segur y probát per lo romatisme.

Pendrás una olla nova, posarás una porció de ruda, altre de donsell*, murtra, salvia, madrastras*, dotse olivas de llorer*, un puny de flor de romaní, una porció de pell de serp, dotse clavells de especie*, mitja nou noscada, una sitra de vi blanch, ho taparás, fentho courer fins que haja disminuit per mitat, prenent despues un poch de llevat, y deixatát lo vi , remenat, quedará com farinas, se aplicará al dolor.

• Madrastras (foto 19): Menta borda. Mentha rotundifolia L.
• Olivas de llorer (foto 20): Fruits del llorer.
• Clavells de espècie (foto 21): Clau d’espècie, Eugenia caryophyllus (Spr.) Bull. & Harr.

25.- Altre per dolor romatisme.

Tindrás una olla nova á la que hi posarán una porció de ruda, una de donsell*, una de brots de murtre, una de Salvia una de mandrastra* una de mal roig*, una dotsena de olivas de llorer* ó be alguns brots de llorer, y tindran un puñ de flor de romaní, una porció de pells de serp dotse clavells* mitja nou noscada, y una maitadella de vi blanch ho farán courer á á fins que hage disminuhit la mitat despres pendrán un poch de enllevat á proporció per compondrer un cataplasme que ho posarán en un plat, y aniran tirant lo que hage quedat del ví, y anaro desmersant fins que quedia com farinas, ni claras ni espesas y compondrán borras y ab una cullera anirán xupantlas ab aquell compost y las aplicarán á la part dolorosa.

• Donsell: Artemisia.
• Mandrastra: Madrastra, Menta borda. Mentha rotundifolia L.
• Mal roig (foto 22): o malrubí era el Marrubium vulgare L., de les labiades.
• Olivas de llorer: Fruits del llorer.
• Clavells: (espècia) Eugenia caryophyllus L., clau d’espècia.

26.- Altre probat per curar lo dolor romatisme.

Pendrer 3 sous francesos de pega grega*, 3 idem polvos de restreny*, 3 idem. de encens*, 3 idem de guillem sirvent*, 3 idem hoccicros*, 3 idem valeriana, 3 idem de sanch de dragó*, dos unsas de pega negra*, fet bullir tot junt ab un plat sen forma un pegát que se aplica sobre la part adolorida, y s’hi deixa estar fins que lo dolor ha cedit.

• Pega grega: Residu resinós de la trementina de pi.
• Polvos de restreny: Podrien ser els “polvos astringentes” de la “Farmacopea Española” de l’època, que duien bol armeni, bistorta, nous de xiprers, sulfat de zenc, encens, pólvores de roses…
• També podria correspondre als anomenats “polvos restrictivos”, preparats amb àloe i encens. No disposo de més informació al respecte.
• Encens mascles: Secreció natural de la planta Boswelia sp. o “Olibano”. L’encens femella és el produït artificialment fent uns talls al tronc.
• Guillerm sirvent: Existia un emplastre: “Emplastrum resinosum sulphuratum” també conegut com a “Guillermi servitoris”. Aquest emplastre era molt conegut des de l’edat mitjana, Quevedo en l’obra “Los Sueños”, diu:
    “¿Qué dolor habrá de tan mal gusto que no se huya de los tuetanos por no aguardar el emplastro de Guillén Servén, y verse convertir en baúl una pierna o muslo donde él está?”
• Hoccicros: Existia un emplastre dit: “oxicroceo de Nicolás”, fet antigament amb vinagre, cera, colofònia, pega blanca, trementina, galbanum, goma amoniacal, màstic, mirra, encens i safrà. Posteriorment el vinagre, que era disolvent, ja no s’hi posaba. Els “ocsicratos“, importants a l’antiguitat, eren preparacions amb vinagre.
• Sang de dragó (foto 23): Resina de color vermell del Pterocarpus draco L., d’efecte cicatritzant. Hi havien dos tipus, el de Canàries i el que es deia “de Indias”.
• Pega negra: Residu del quitrà.

Si voleu, podeu seguir gaudint d’aquesta lectura amb la Segona part del Vehí de la Péra.

Bibliografia:

Dr. D. Pedro Bassagaña: Flora Médico Farmacéutica. Circa 1800
Dr. Raimundo Fors y Cornet: Tratado de Farmacia Operatoria. Barcelona 1841
Bouchardat: Novísimo Formulario Magistral. Madrid 1859
Farmacopea Española. Madrid 1806
M. Hernández Gregorio: Diccionario Elemental de Farmacia Botánica y Materia Médica. Madrid 1803
Joan Texidor y Cos: Flora Farmacéutica de España y Portugal. Madrid 1871
Francesc Masclans: Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers-Barcelona 1981
Pío Font Quer: El Dioscórides renovado. Barcelona 1979
Farmacopea Hispana: Madrid, 1803

Pots llegur la segona part d'aquest article: "Lo Remediador" de Vehí de la Péra. Part 2ª

Español:
Historia de la farmacia. Historia del medicamento. Historia de la medicina. Arte farmacéutico.
Este trabajo es una transcripción literal de un librito de remedios antiguos impreso en Barcelona en 1845.
El autor vivía en la región Catalana de Empordà. Hemos tratado de aclarar algunas partes de estos remedios antiguos y viejas medidas, que se mencionan en el texto.

 
English:
History of the pharmacy. History of the quack medicine. History of medicine.
This work is a literal transcription of a booklet of old remedies printed in Barcelona in 1845.
The author lived in the Catalan region of Empordà.

Français:
Histoire de la pharmacie. Histoire des medicaments. Histoire de la medicine.
Ce travail est une transcription littérale d’un livret d’anciens remèdes imprimé à Barcelone en 1845.
L’auteur se meut par la contrée catalane de l’Empordà.

© 2008 Farmacia Serra Mandri. Todos los derechos están reservados. Protegido por los derechos de autor de España y tratados internacionales.
Arte farmacéutico es un trabajo de www.farmaciaserra.com, la farmacia especializada en homeopatía, fitoterapia, aromaterapia, complementos nutricionales, flores de Bach y otras disciplinas dentro de las terapias complementarias.

Joan Maria Serra Mandri
Farmacéutico