"Lo Remediador" de Vehí de la Péra. Part 2ª

Aquí presentem el segon lliurament del llibret del “Vehí de la Pera”, continuem amb el treball de la transcripció d’aquest llibret de remeis de 1845, imprès a Barcelona a l'“Imprempta de Valenti Torras, rambla dels Estudis”.

Com el primer lliurament, la còpia del text original és literal i s’ha respectat l’ortografia i els girs de la llengua catalana diferents als d’ara, així com l’ordre original dels remeis.

Desitjo que la lectura continuï essent entretinguda, alguns dels remeis tenen molta gràcia i, sobre tot, de cap manera prengueu aquest text com una font de remeis actuals pel guariment de cap malaltia.
Tant els professionals de la medicina i la farmàcia com els profans, podran distreure's una estona amb aquests remeis tant propers a la natura.

Primerament farem un petit recordatori dels pesos i mesures de l’època.

Les mesures:

A la pàgina 23 del llibret diu: “Pesos de apotecari”.
“Vint grans fan escrupol – tres escrupols fan dragma – nou dragmas fan unsa – dotse unsas fan lliura – setse unsas medicinals fan lliura de adroguer – xexanta gotas fan dragma – vint gotas escrupol”.

Dragma: Mesura de pes dels antics apotecaris, equival a 3 escrúpols, 3,6 grams actuals. La “unsa” (unça) equivalia a 28,8 grams. La mesura mes petita era el gra, que equival a 0,05 grams actuals.
Les mesures de volum que es mencionen, son les populars de l’època, per exemple la “cuarta” i la “maitadella”. Una meitadella es igual a un porró, igual a quatre petricons, igual a 0,940 litres, segons les mesures de Barcelona.
De vegades es mencionen recipients, “ansat” o “ensat” (recipient, olla amb una nansa), “xicra” (una tassa petita) o “sitra” (un recipient per oli).

Petita introducció històrica sobre les febres:

Las febres eren freqüents a Catalunya en aquella època, eren febres intermitents produïdes pels paràsits Plasmodium sp. i transmeses per mosquits.
Podien ser quotidianes, tercianes, quartanes, quintanes, sextanes, septanes… segons la freqüència de repetició fos diària, cada tres dies, quatre dies, etc. Si la febre es repetia dues vegades al dia, eren dobles.
Les tercianes i quartanes surten en el text.
La malària (mal aire) s’atribuïa als efluvis o aire dolent, per lo que també es deien febres tel·lúriques (atribuint l’origen a la terra); posteriorment es coneixeren com palúdiques (de palus = pantà)

Continuació de la transcripció del remeis

27.- Remey per tercianas, tant dobles com sensillas.

Pendràs una porció de fullas de carxofera, las mes vellas, se posaràn ab una olla nova, y posadas ab cuatre escudellas de aigua comuna se farà bullir fins que disminuesca à una escudella, se pendrà en dejú, al cap de dos horas pendràs xacolate ó sopa, advertint que deurà continuarho cuatre matins, que li obrarà per cambra ó vómit.

28.- Altre per tercianas.

Pendràs una cullerada de such de matafoch*, dos de aiguardent*, tot mesclat ab una escudella ho veuràs á la entrada del fret.

• Matafoch: El matafoch és el Sempervivum sp., planta crassulàcia de les muntanyes.
• Aiguardent: Beguda alcohòlica popular, obtinguda de la destil·lacio del vi. Podia estar aromatitzada. Alcohol.

29.- Altre ab que lo Dor. Nogués protomedich del exercit español en la campaña de 1808, curaba luego las febres.

Pendrer 6 dragmas quina de loja*, 3 dragmas calisáya*, y mitja unsa cremor tártaro*, mesclát y polvorisát se reparteix en 9 parts ó paperets iguals. Si son tercianas, lo febrós pendrá una part cada tres horas: y si son cuartanas, cada cuatre horas, barreját ab aigua.

• Loja (foto4): Quina loja, varietat de Cinchona officinalis L., quina groga.
• Calisaya (foto 5): Varietat de quina groga, Cinchona calisaya Weddl.
• Cremor tártaro: És el tartrat àcid de potassi, conegut des de la antiguitat, per la seva presència al raïm i pels dipòsits que acostuma a fer en les parets de les cubes.

 
30.- Altre per curar las tercianas.

8 cuartos de trementina abeto*, 4 idem sanch de dragó*, 4 idem de comins rústichs, 4 idem de encens mascles*, 20 grans de pebre negre, una porció de flor de espigol lo que ab tres dits puga agafar ab un pessich. Tot assó ha de esser picat ab un morté y se pren una luda* de 5 cuarts de llarch y cuatre dits de ample, posant tots los ingredients sobre la luda se pasta ab la trementina. La trementina se ha de rentar be ab aigua clara fins que es blanca. Cuant lo pegát es fet se posa sobre la melsa, y nos pot traurer, fins que per ell mateix cau , fent que vinga bé arribant al os de la cadena. No te que abstenirse de menjar res.

• Trementina abeto: Trementina d'avet, obtinguda dels avets del Pirineu, era la més cara, degut a que l’obtenció per part dels trementinaires era més laboriosa.
• Sang de drago (foto 6): Resina obtinguda principalment de l’arbre Pterocarpus draco L., en el comerç es distingia entre la de Canàries i la que es deia “de Indias”. Té virtuts cicatritzants.
• Encens mascle (foto 7): Secreció natural de la planta Boswelia sp. o “olibano”. L’encens femella és el produït fent uns talls al tronc.
• Luda: Existeix el terme aluda: pell de cabrit o xai adobada amb alum, flexible i que es feia servir per fer bosses i guants.

31.- Altre segur per curar tercianas.

Despues de purgát lo febrós, y antes de entrar la febra, pendrer dos culleradas de aiguardent*, dos de vinagre, mescladas ab dos de aigua clara, y repetir est remey en cas que continuhian ditas tercianas.

• Aiguardent: Beguda alcohòlica popular, obtinguda de la destil·lacio del vi. Podia estar aromatitzada. Alcohol.

32.- Altre per tercianas, á cura feta.

Dos unsas calisaya vermella*, 2 unsas sucre floret*: setse olivas de llorer*, mitg cuart de valeriana, tot picát; dotse gotas de oli de ginebre*, ab mitg purró de vi blanch tot dins de un ensát nou. Posarho ál rescals una hora y sino ha arrancat lo bull, ferli arrancar y traurerlo del foch tapantlo be ab una cubertora. Cuant sia fret , colarho ab un drap dintre de un ambut, esprement lo drap ab que se ha colát, y posarho en una ampolla ben tapada. Antes de pendrerne, remenarho; y sen ha de pendrer una xicra despues de la febra , altre en deju, altre á las deu del matí, y altre á las cuatre de la tarde, á fins acabát lo vi. Lo febrós no pot mullarse, y no déu guardarse de altre cosa.
Lo remey mes cert y acreditat per curar luego y de arrel las febres, y sens resultats desagradables, es la medicina ( en liquit ó polvos), que compon lo moltíssim celebrat Apotecari de Arenys de mar.

• Calisaya vermella (foto 8): La Quina calisaya es una varietat de quina groga, pot referir-se a la quina vermella, més rica en alcaloides que la groga. Existeixen moltes varietats de Cinchona sp. i una certa confusió en funció dels llocs d’obtenció.
• Sucre floret: Sucre de primera qualitat.
• Olivas de llorer (foto 9): Fruit del llorer, Laurus nobilis L.
• Oli de ginebre (foto 10): Oli aromàtic que s’obté del Juniperus communis L. També dit oli de càdec.

33.- Per cuartanas

Pendràs un poch de la segona pela de freixa y un poch de romani verge*, y ho faràs vullir ab aigua, que dismínuesca de tres parts las dos y de aquella aigua ne pendràs una escudella al mati una hora y mitja antes de esmorsar, y altre al anar al llit ab una cullerada de mel cada vegada y ho faràs nou dias seguits y quedaràs curat.

• Romani verge: Rosmarinus officinalis L., on s’indica verge, podria ser de flors blanques?

34.- Altre per cuartanas.

Se pren mitja unsa de emplastra de vana*, y se posa un cuarto de cànfora, sen fa un pegat y se posa sobre la boca del cor.

• Emplastra de vana: No trobat!.

 
35.- Altre per febres tercianas y cuartanas.

Se fa una emplastra ab las herbas seguents: un grapat de ruda, un grapat de donséll, 4 ó 5 caps de arengadas* com mes estantíssos millor, 4 ó 6 cabessas de alls vells ó ben fets, un poch de cor de llevat, tot ben picat sen fa una emplastra per cada peu ab uns pedassos que han de tocar tota la sola ó planta dels peus, y sobre la emplastra se hi tira un pols de sal de Cardona y un raitg de aiguardent*, y se li posa als peus duas horas antes de venirli lo fret de la febra, y li ha de tenir fins que li hajia passat dita febrada, y despues traurerla y llansarla. Lo altre die que li tornará tocar dita febra, fará lo mateix, y anar continuant lo mateix, á fins que li hajian passat ditas febras. Esta es la recepta idemptica de un metje famos y tingút per tal, y usantse en bon temps, ó en la primavera es cura segura.

• Arengadas (foto 11): Nom popular de la Paradella mollerosa. (Rumex pulcher L.)
• Aiguardent: Beguda alcohòlica popular, obtinguda de la destil·lacio del vi. Podia estar aromatitzada.

36.- Altre per febres.

Lo P. Aglaba guardia que fou dels Frasnciscanos de Girona curá als febrosos, ab aiguardent* bo y un poch calent, aplicat á las parts ab una escodella, cuant entra lo fret.

• Aiguardent: Beguda alcohòlica popular, obtinguda de la destil·lacio del vi. Podia estar aromatitzada.

37.- Altre per febres.

Agram porquí* picat y fregit ab vinagre com mes bo millor aplicat ab emplastres en las plantas dels peus , y en lo pla dels brassos.

• Agram porquí (foto 12): Agram negre, Potentilla reptans L. Potentilla vernal de les rosàcies, a la zona de l’Empordà i Rosselló.

38.- Remey per curar briáns*.

Pendrás cuatre diners de escuma de or*; cuatre de blanquet cru*, cuatre de oli rosat, tot lo dit ho posarás en una escudella y ho remenerás bé, del dit ungüent te untarás allí ahont siau los bríáns cada nit al anarten al llit, afins sian curats; advertint que vuit dias antes de ferte la untura, pendrás matí y tarde un vas regular de aigua de pampinella*, créixens* y flor de ninfa*.

• Brians: Dermatosi, èczema humit.
• Escuma de or: No trobat, podria ser una referencia al safrà d’origen hermètic.
• Blanquet: Segurament carbonat de plom. També era un producte a base de subnitrat de bismut que les dones empraven per accentuar la blancor de la pell.
• Aigua de pampinella (foto 13): Aigua de Sanguisorba minor Scop., o Poterium sanguisorba L., que com indica el nom, era emprada com hemostàtica i vulnerària.
• Créixens (foto 14): Planta dita Nasturtium officinale R. Br., de les crucíferes.
• Flor de ninfa (foto 15): Per Nymphaea sp., espècie de nenúfar.

 
39.- Altre per brians, es esperimentat.

Pendrás consolida menor, que es lo matifoch bort*, ho picarás ben picat, espremarás lo such, y t’untarás los brians.

• Matifoch bort: El matifoch, a l’Empordà, era la consolva o matafoch, el Sempervivum sp., planta crassulàcia de les muntanyes. No he trobat la referència de “matifoch bort”.

40.- Remey per dolor ciátich.

Pendrás arrel de carbesina tendra*, la escalfarás ben escalfáda y la farás bullir ab vinagre del millor, ho colarás, ten farás bañs ben calent, antes de anár al llit, allá ahont tingas lo dolors dexanthi un drap xupat del mateix remey.

• Carbesina tendra (foto 17): Bryonia dioica Jacq.

41.- Altre per dolor ciatich.

Se pren greix de Faixó*, oli de llorer*, oli de atmetllas dolsas; y se untarà y despues se posarà un rejol calent.

• Greix de Faixó: No trobat!.
• Oli de llorer: Oli obtingut per maceració del fruit del llorer.

42.- Remey segúr per morenas.

Pendràs una porció de fullas orella de os*, las faràs bullir ab oli comú fins que las ditas fullas tornian com si fossen carbóns, y posant despres lo dit oli ab una ampolla, ne untarás lo cés* al pacient ab una ploma posanthi un drapet fí: est remey es lo mes segur.

• Orella d’ós (foto 189): L’orella d’ós és la Ramonda myconi (L.) Rchb.
• Cés: És el ses, l’anus.

43.- Altre esperimentát y prompte per desterrar las morenas.

Posarás al foch un ensadet ó casoleta nova ab una porció de oli de olívas, y al bullir hi tirarás un escarbat viu (dels grosos dels sallers ó soterrians) y al esser ben remenat y cuit, lo traurás y ni posarás altre, fins á cuatre escarbats. Fet y fret dit oli de escarbats, ten untarás las morenas singularment al anar al llit. Dit oli acostuma ferse á fora, perque lo fator que alsa, al courer y remenar los escarbats, incomodaría tota la casa: y dit oli se guarda en una figueta de vidre ben tapada.

44.- Remey per mal de pedra, es segur y de arrel.

Pendrás una porció de flor de noguer á la primavera, la farás secar al ombra, y cuant la usarás, ne pendrás al matí en dejú, fets polvos, lo que podrás agafar ab mitja pesseta, ab un vas de ví blanch, y continuho, que curarás.

45.- Altre molt experimentát per mal de pedra.

Se disól y pren ab brou de pa, una porció de goma de éura*, al matí, mitg dia y vespra, alguns dias seguits. Encara que escaseja molt dita goma de éura, pero regularment sen cria al peu dels claus, ó altres férros puntaguts que á est fí se fixan en las éuras grossas y ufanosas.

• Goma de éura (foto 19): Secreció de l’heura, l‘Hedera helix L., antigament emprada en medicina. Aquí s’ens indica com obtindre'l.

46.- Altre per mal de pedra.

Se pren 2 dracmas de fullas de buixarola*, mitja dragma flor de mansanilla, un escrúpol nitre refinat*. Se posa á foch lento ab una lliura de aigua en un topí ben tapat, despues d’alguns bulls se retira del foch, se deixa reposar tapat, se cola y s’hi añadeix mitja unsa de sucre pedra. Se pren tebi al matí en dejú, y á la tarde.

• Buixarola (foto 20): Boixerola, en llatí, Arctostaphylos uva ursi (L.) Sprengel.
• Sal Nitre refinat (foto 21): La sal nitre era el nitrat potàssic.

47.- Remey per mal de costat, encara que sia mal cubert posát en lo costát que se quexa.

Pendrás fempta de bou, nials* y grex de porch, ho fregirás en la paella, y posàt entre dos draps, ho aplicaràs à la part.

• Nials: No trobat!

48.- Altre per mal de costát.

Blets de paret* oli de camamilla, oli de atmetllas dolsas, greix de gallina, greix dols, fero sufregí tot junt á la payella, y sufregít aplicarho al costát ahont tindrá lo dolor.

• Blet de paret (foto 22): És el Chenopodium murale L.

49.- Remey per sustos.

Pendrás un ansat nou, ple de aigua, lo posarás al foch, al bullír posarás pega en un plat que hi haja cosa de una beguda de aigua natural, y continuar, que es capàs de fer traurer una lleuma* de sanch com la má: sens ser adobada la pega, posanthi la cantitat de una nou grosseta.

• Lleuma: Flegma.

50 (Sense numeració a l’original) .- Per mal d´ulls.
Una dragma de lliris de Florencia*, un gra de vidriol blanch*: axó se mescla ab aigua de rosas, se xupan uns draps de tela blanca y s’aplican sobre los ulls. Est remey es útil per l’inflamació de ulls, y no mes.

• Lliri de Florencia (foto 23): És l’Iris florentina L.
• Vidriol blanch: Denominació antiga del sulfat de zenc.

51.- Remey per roña de Cá*.

Pendrás mitja cuarta d’oli comú, un manát de caps de lletatresa*, ho farás bullir á fins que no hi hajia humitat, ho colarás, y quan será un poch refredat hi posarás una porció de flor de sofre* y altre de llexíu, y ben barreját te untarás tres nits seguidas, en lluna nova.

• Roña de cá: Sarna del gos.
• Lletatresa: Lletarrera o lleterassa, noms d‘Euphorbia sp.
• Flor de sofre (foto 24): Sofre sublimat.

52.- Una dona que despres de parida tinga dolors.

Pendrás una porció de figas secas, las farás cóurer ab mel, se las menjará la parida, y quedará aliviada del dolor.

53.- Remey per tráurer los pels y bigoti á una dona per lletja que sia.

Pendràs tres claras de ous del dia, posadas en un plat, se debatràn posanthi vuit unsas de cals viva, una unsa de or piment* tot fet polvos ab una porció de llexíu que quedia com una salsa clara, untant als vigotis ab una ploma se dexarà estar mitja hora, y despres se rentarà ab aigua calenta, dat lo cas que los pels no saltàssen, se tornará untar de la matexa manera, y despres de caigut se untarà per alguns dias ab oli rosat, y quedarà la pell llisa com un pórro.

• Or piment (foto 25): Sulfur groc d’arsènic.

 
54.- Remey per perellons*.

Pendràs una porció dels cascos de las bestias quant las ferran, las faràs courer ab oli comú y untarne ben calent los perellons, y si son reventats, se sufregirá pell de serp ab oli comú y se untarà.

• Perellons: Penellons. Inflor i vermellor produïda a la pell de dits i orelles degut al fred.

55.- Remey per curar una ferida luego.

Pendràs tres unsas goma de pí,una y mitja de pega negra*, una y mitja de grega*, y una y mitja de cera nova, se fa bullir tot junt, y despres se rentarà ab vinagre fort*, y aplíqueho.

• Pega negra: Residu de la destil·lació dels quitrans.
• Pega grega: Residu resinós de la trementina de pí.
• Vinagre fort: Pot significar solament vinagre de vi bo, però de vegades el vinagre s’enfortia mitjançant diversos sistemes, (descrits al secle V per Casiano Baso). Es podia afegir arrel de grama, fulles de perer salvatge i arrel d’esbarzer. També coent ¼ del volum, barrejant amb la resta i deixant-ho al sol…

56.- Remey per carbuncles.

Pendràs escabiosa, la picaràs y mesclaràs una porció de sutje*, una de sabó moll, y altra de cals viva.

• Sutje: Sutge, substància negra de les xemeneies.

57.- Remey per fer pellar una llaga encara que sia de escaldat.

Pendràs cagallons de cunill, ne faràs polvos, y aplicats à la llaga curat segur.

58.- Remey per hidropessía.

Pendràs tres culleradas de mel, te untaràs tot lo ventre, ménos lo llombrigol, y despres ho empolvaràs de cendra fina, y fentho tres dias seguits, donarà molt treball, continuament suant y en gran manera orinant y anant de cambra.

59.- Remey per reventar un tumor ó vesper.

Pendràs polvos de encens mascles* y sutje* passat ab un sedàs, posaràs la porció necessaria per cubrir tot lo tumor, lo aniràs mollificant ab saliva, que lo pagat tiria mes à moll que à fort, y posat en un drap, ho aplicaràs.

• Encens mascle: Secreció natural de la planta Boswelia sp. o “olibano”. L’encens femella és el produït fent uns talls al tronc.
• Sutje: Sutge, substància negra de les xemeneies.

60.- Remey per curar gólls*.

Pendràs una porció de esponja fina, la que se cremarà y sen farà polvos, una porció de pol y podi* fet polvos, sen posaràn dels dos polvos lo que capia en un duro de plata, y posat en una escudella ab deu grans de salnitre* picat y deu grans de sal de Cardona picada: y vint dias à la disminució de la lluna, al mati en dejú, y à la tarde, ne pendràs ab aigua de la flor de saúch ben salada y calenta, y que sen cubria lo goll ab un drap xupat.

• Gólls: El goll és una hipertròfia al coll degut a l’hipotiroidisme.
• Pol y podi (foto 26): Polipodi o falguera d’aquest nom, Polypodium sp.
• Salnitre o sal nitre: Nitrat potàssic.

61.- Remey per curar roña* de gossos; advertint que esta quantitat es per un gos.

Pendràs una unsa de trementina comuna*, un robell de ou, una dragma de polvos de solimany*, dos escrupols de sal de Cardona, tot mesclat ho posaràs dins de un topí, y posarhi oli comú y vinagre fort* parts iguals, remenantho fins se fassia un ungüent sens anar al foch, y se untará.

• Roña: Ronya, malaltia cutània produïda pel paràsit Sarcoptes scabiei, sarna.
•Trementina: Resina obtinguda del pi.
• Polvos de solimany: Sublimat, biclorur de mercuri, substància molt metzinosa emprada antigament en terapèutica.

62.- Remey per espayma*.

Pendràs un ansat ab aigua, lo posaràs al foch. arrancant al bull, hi tiraràs un poll viu, plomas y tot, que no tinga sinó vuit ó deu dias, li faràs donar alguns bulls, donant aquell caldo al espaymàt.

• Espayma: Espaime, espasme sobtat… apoplexia?

63.- Remey per matar un cranch* ja llagat dintre del cañó*.

Pendràs un cap de moltó que no sia estat marrà*, se li trau las bañas y llana posantho dintre de una olla nova ab la aigua corresponent, sen farà caldo à fins que la carn se desfassa, ab lo caldo, se colarà y colat lo caldo, se posarà en altra olla nova, posanthi una altra porció de la herba erisimo* se farà donar alguns bulls, y despres ab est caldo te mollificaràs tres vegadas lo cranch al dia, gargarisantho, posanthi un drap xupat cada vegada.

• Cranch: Tumor o úlcera.
•  Cañó: Part interior del coll.
• Marrà: Mascle de l’ovella no castrat.
• Erisimo (foto 27): És el Sisymbrium officinale (L.) Scop., planta crucífera recomanada per la gola.

64.- Remey per mal de cap ó migraña.

Pendràs una porció de bledas picadas y posadas en un drap y aplicantlas que tinga lo cap, y per dolor de orellas s’hi farà entrar dos ó tres gotas del such de las bledas à la orella dolorosa. Lo aquieta y es ben probat.

65.- Remey per obrir tumors en cualsevol part externa del cos, durs com una pedra.

Pendrás un ansat nou , posarás una porció de grana de llinet necessaria per un cataplasma, farás bullir ab la corresponent aigua fins que lo llinet se esclafia ab los dits, hi tirarás una porció de arrós, tres cuartos de safrá, cuit que sia lo arrós se traurá del foch, se picará tot junt en un morter, reblanit que sia, se hi tirará un ó dos rovells de ou, y tot mesclat se posará un cataplasma que cubresca tot lo tumor, y si es inflat, si posará un drap xupat de la aigua que haurán tret del tupí, y continuantho, se esperimentarà benefici.

Si voleu, podeu seguir gaudint d’aquesta lectura amb laTercera part del Vehí de la Péra.

Pots llegir la primera part d'aquest article: "Lo Remediador" de Vehí de la Péra. Part 1ª o continuar amb la següent "Lo Remediador" de Vehí de la Péra. Part 3ª

Bibliografia:

Dr. D. Pedro Bassagaña: Flora Médico Farmacéutica. Circa 1800
Dr. Raimundo Fors y Cornet: Tratado de Farmacia Operatoria. Barcelona 1841
Bouchardat: Novísimo Formulario Magistral. Madrid 1859
Farmacopea Española. Madrid 1806
M. Hernández Gregorio: Diccionario Elemental de Farmacia Botánica y Materia Médica. Madrid 1803
Joan Texidor y Cos: Flora Farmacéutica de España y Portugal. Madrid 1871
Francesc Masclans: Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers-Barcelona 1981
Pío Font Quer: El Dioscórides renovado. Barcelona 1979
Farmacopea Hispana: Madrid, 1803.

Español:
Historia de la farmacia. Historia del medicamento. Historia de la medicina. Arte farmacéutico.
Este trabajo es una transcripción literal de un librito de remedios antiguos impreso en Barcelona en 1845.
El autor vivía en la región Catalana de Empordà. Hemos tratado de aclarar algunas partes de estos remedios antiguos y viejas medidas, que se mencionan en el texto.

English:
History of the pharmacy. History of the quack medicine. History of medicine.
This work is a literal transcription of a booklet of old remedies printed in Barcelona in 1845.
The author lived in the Catalan region of Empordà.

Français:
Histoire de la pharmacie. Histoire des medicaments. Histoire de la medicine.
Ce travail est une transcription littérale d’un livret d’anciens remèdes imprimé à Barcelone en 1845.
L’auteur se meut par la contrée catalane de l’Empordà.

© 2008 Farmacia Serra Mandri. Todos los derechos están reservados. Protegido por los derechos de autor de España y tratados internacionales.
Arte farmaceutico es un trabajo de www.farmaciaserra.com, la farmacia especializada en homeopatía, fitoterapia, aromaterapia, complementos nutricionales, flores de Bach y otras disciplinas dentro de las terapias complementarias.

Joan Maria Serra Mandri
Farmacéutico