Revista "En Patufet": acudits de malalties, metges i farmacèutics

Revista "En Patufet": acudits de malalties, metges i farmacèutics

En Patufet fou una revista infantil il·lustrada, escrita en català i publicada a Barcelona entre 1904 i 1938, i pesteriorment entre 1968 i 1973. Va tenir una gran popularitat, fins al punt de què la paraula patufet va passar a designar les revistes il·lustrades infantils, actualment anomenades còmics.

En Patufet, va sorgir d’una reunió de Foment Autonomista Català, on es decideix crear una revista pels nens. L'any 1905, amb l´editor Josep Bagunyà, "En patufet" va entrar en un període de gran èxit social i passà de ser una revista per a nens a que ho llegessin homes i dones de totes les edats. Més tard, des del 1909 fins el 1938, va ser l’escriptor Josep Maria Folch i Torres qui va prendre la direcció de la revista.

L'any 1968, en ple franquisme, va tornar als carrers les edicions d’En Patufet, però només durà cinc anys, fins al 1973, quan van tancar les portes.

Una de les peculiaritats que es pot trobar en aquest setmanari és la gran quantitat de dibuixant i escriptors d’èlit de l’època que hi participaren, entre d’altres podem trobar, Gaietà Cornet i Palau, Joan García Junceda, Lola Anglada, Josep Maria Folch i Torres...

Gaietà Cornet i Palau (1878 - 1945)

retrat de Gaietà Cornet i Palau

Dibuixant, caricaturista i enginyer català. La seva formació artística va iniciar-se a l’acadèmia Borrell i paral·lelament feia els estudis d’enginyer industrial, que posà en pràctica a la companyia "La Maquinista Terrestre y Marítima", creada pel seu pare.

L'any 1898 publica els primers dibuixos a “L'esquella de la Torratxa”, de la qual es convertí en un dibuixant habitual i que acabarà abandonant per "incompatibilitat ideològica". Fins que entrà a “La Veu de Catalunya” el 1900, va dibuixar auques, cromos, postals,... Gaietà Cornet va ser un dels impulsors de la revista satírica ¡Cu-Cut! (1902-1912), de la qual en serà director artístic i creador del ninot que representarà la publicació. El 1904 entra a formar part de l’equip de dibuixants de En Patufet.

El dibuix de Cornet, per crear un estil propi, característic, innovador i ple de personalitat, es va deixar influenciar per les corrents europees, alemanyes i franceses.

Joan García Junceda i Supervia (1881 - 1948)

retrat en dibuix de Joan García Junceda i Supervia

Fou dibuixant i il·lustrador, un dels caricaturistes catalans més importants de la primera

meitat del segle XX. Com a dibuixant, se'l defineix com a detallista i meticulós amb els seus treballs.

La mala situació econòmica de la família i la seva poca afició als estudis el porten a entrar als escriptoris d’uns grans magatzems de la ciutat amb només el batxillerat, on Junceda caricaturitzà els seus companys. La gerència dels grans magatzems ho descobrí i el posaren a treballar a la secció de catàleg entre els dibuixants de la casa. Durant cinc anys, Junceda il·lustrà el catàleg comercial d’aquells grans magatzems.

Però és ja poc després de començar a treballar de cataloguista que, el 1902, la revista "CU-CUT!" li accepta una sèrie de dibuixos que Junceda es va atrevir a enviar. Aquests dibuixos van agradar molt i ràpidament va ser invitat a integrar-se al seu equip de col·laboradors. El 1905 s’integrà a l'equip de "En Patufet".

Dolors Anglada i Sarriera (1893 - 1984)

retrar de Dolors Anglada i Sarriera

Narradora infantil i dibuixant catalana. Coneguda popularment com Lola Anglada, va estudiar a la Llotja de Barcelona al costat de Joan Llaverias. Aquest aconseguí que el setmanari “Cu-cut!” publiqués un dels seus dibuixos.

Polifacètica, amb una tècnica de dibuix brillant, una gran sensibilitat i un fort sentiment nacionalista, Lola Anglada és considerada la darrera dels clàssics il·lustradors de l’escola catalana de principis de segle XX. Dins de l'obra de Lola Anglada, podem trobar trets estètics i ideològics del moviment noucentista, és a dir, creure fermament en una Catalunya nova, moderna, urbana i també orgullosa de les seves pròpies arrels.

Acudits publicats a la revista "En Patufet"

Avui en dia, quan llegim un acudit a un diari o revista, ens disposem a llegir un text dur, directe, extremadament crític i sense complexos. Però no sempre ha estat així. El lector català d’ inicis del segle XX llegia el setmanari d'En Patufet, on es trobava amb acudits suaus, que pretenien descriure d’un mode més simple l’actualitat política, social i d’oci del moment. La simplicitat d’aquests acudits es resumia en: un títol, una vinyeta amb un dibuix elaborat però a primera vista simple i una o dues frases curtes però suficients per entendre allò que l’humorista volia transmetre.

Les portades del setmanari estan formades per només un acudit que, a diferència dels altres, és amb color. Tots els altres acudits es troben dins.

Aquests acudits estaven fets per dibuixants molt considerants de l’època i tots ells tenien la seva pròpia firma artística. Gaietà Cornet i Palau, per exemple, dibuixava un petit cor i a dins escrivia la síl·laba NET, mentre que Josep Maria Mallol només escrivia el seu cognom amb lletres majúscules.

En aquest recull d’acudits d’ En Patufet, ens hem endinsat cap el món de la medicina i la farmàcia:

- Senyoreta, hi ha el metge.
- No el puc rebre ara. Miri, diga-li quan torni demà que avui no em trobo bé.

 - Senyoreta, hi ha el metge. - No el puc rebre ara. Miri, diga-li quan torni demà que avui no em trobo bé.

- Amic escarceller: em trobo malament. Dec tenir almenys 39 graus!
- I això que esteu a l'ombra.

- És una grippe normal. Per ara fa el seu curs.
- Si el curs és com el que ell fa de llatí, em sembla que acabarà malament

- Doctor, no sé com em trobo, estic de qualsevol manera, em sento malament i no sé per què?
- Compri qualsevol medicina, prengui-la no sé quantes vegades cada dia i potser es curarà, no sé

- Com ha estat que us heu fet tant mal? ¿Un accident d'automòbil?
- No. Si sóc anunci dels establiments "La Creu Roja", carrer de Pelai 34. Esparadrap, benes, cotó, etc... a preus baratíssims.

- Però, per què porta el tovalló lligat al coll?
- És per a recordar-me de què al final del dinar he de pendre la medicina. Així, en treurem el tovalló trobo el nus.

- Que no et rentes mai la cara, maco?
- Sí, senyor, cada dia menjo síndria.

- La malaltia que vosté té és hereditària.
- No pot ésser. Si els meus pares van fer hereu al meu germà gran!

EL DENTISTA

 - Ara em sembla que veig el queixal dolent.

  - Ara em sembla que veig el queixal dolent.

- I el metge nou, és simpàtic.
- No, és homeopàtic.

I el metge nou, és simpàtic? - No és homeopàtic

EL NOU PRACTICANT DE FARMÀCIA

- No ho entenc, m'han dit que amb això de l'embut no abocaria gens de líquid, i noto que, al contrari, tot se m´escapa per fora.

- És estrany, doctor, que no parli.
- Com vol que parli, senyora, si ja ha mort.
- Sí, però ell coneixia el llatí i el grec, que són llengües mortes.

ENTRE BOLXEVICS

- El metge ha dit que em convenien els banys de mar.
- I on vas a pendre'ls?
- Tu diràs: al Mar Roig.

ELS MALPARLATS

- Recoll... Mac... Sóc feliç. El dentista m´acaba de treure un queixal que no em deixava viure!
- Doncs trobo que encara és més feliç el queixal.
- I ara! Per què?
- Perquè ha deixat la companyia de la teva llengua.

 El dentista m´acaba de treure un queixal que no em deixava viure!

- Què li ha receptat? Un llapis vermell?
- No té cap mal sols té la mania aquesta de què està anèmica; així, si es pinta, li passarà la mania.

- Senyor doctor: És vosté qui ha curat de la verola el fill de la marquesa?
- Sí.
- I, li ha pagat bé?
- Esplèndidament; però, a què ve això?
- Ja veurà... per si volgués gratificar-me, perquè el meu fill és el que va encomanar-li.

CONSULTA

- Vosté beu café?
- Sí, senyor doctor.
- El café és una metzina lenta.
- Ho crec, perquè fa vuitanta anys que en prenc.

MALALT REBEL

- Han complert la recepta?
- Cregui que ens fa suar de debó. Del que ahir li va receptar, les cataplasmes, ens va costar molt, però a l'últim se les va pendre, però, el que és la "lavativa" no hi va haver manera de fer-li ni tastar.

- Per aquest home ja no hi ha esperança. Podeu donar-li tot el que vulgui.
- Vull un altre metge..!

- Doctor, per què ha preguntat al client que li expliqués els seus menjars habituals? Segurament per fixar-li un règim?
- No, per fixar-li el preu de la visita.


Español:

Cuenta quien es Patufet, sus orígines y sus ilustradores.
Explica algunos chistes publicados en esta revista de Catalunya.

English:

Explains who is Patufet, its origins and its illustrators.
Explain some jokes published in the Patufet magazine in Catalunya.

Français:

Qui est le personage Patufet, ses origines et illustrateurs.
Explique quelques vignettes publiées dans le Journal Patufet  en Catalogne.

© 2009 Farmacia Serra Mandri. Todos los derechos están reservados. Protegido por los derechos de autor de España y tratados internacionales.
Arte farmaceutico es un trabajo de www.farmaciaserra.com, la farmacia especializada en homeopatía, fitoterapia, aromaterapia, complementos nutricionales, flores de Bach y otras disciplinas dentro de las terapias complementarias.

Gemma Serra Llenas.
Amb la col.laboració de Mª Àngels Llenas Just.